Les cançons d’en Cesk Freixas, avancen al mateix ritme que avancem plegats. Fa 10 anys podia pujar als escenaris creient que era un enamorat de la utopia i que amb la seva veu i els seus acords, aconseguia traslladar el seu sentiment a la seva gent. Avui, tot ha canviat. Aquesta utopia ja no ho és. I el que es treballa, és realitzar-la d’una vegada i fer-ho bé, sobretot fer-ho bé.
“Protesta” encarna aquest esperit de lluita i força, envoltat d’una crítica necessària per avançar. Per avançar en la construcció d’un país, d’un espai on tots ens hi sentim lliures, respectats. On la cultura i la gent hi tinguin un valor clau.
Diu el que pensa, el que creu, sense subterfugis ni recances. Ho diu convençut i sense perdre el que tant el caracteritza: la tendresa. Tot un emblema dels nostres dies. El puny alçat, sí, però amb sentiment.
En aquest nou treball, també mostra més que mai el seu espai poètic. Homenatja un dels seus preferits: Miguel Hernández. Ell, com Vicent Andrés Estellés i tants altres, han estat els altaveus del nostre poble. I som plenament conscients, que a través de les seves lletres, han alimentat les nostres lluites.
Per acabar doncs, us recomano el disc. Sincerament. Per gaudir-lo. M’agrada el coratge i d’això a les seves lletres sempre en trobem. En deixo una de seva que transmet i ha de calar als nostres cors: “una lluita no s’acaba fins que es guanya.”
